Camikursa, tornant al bon camí

Després d’uns dies que em costava molt córrer a finals d’Agost i principis de Setembre, moments en els que no hi havia forces, que no era capaç de completar les rutes, que feia molt menys del que volia… Temps de molts dubtes, cert desànim, no puc pensar més enllà d’uns dies ni fer plantejaments ja no a llarg o mitja termini sino que tampoc en els següents dies. No em vull marcar cap fita ni per petita que sigui perquè em sembla que no la podré assolir…

Vaig fer un canvi d’estratègia: fer rutes molt curtes i menys exigents. Assegurant-me així fer-les, acabar-les. Reconeixent que partia d’un nivell més baix del que em pensava, anar millorant l’estat de forma poc a poc. I lo que és més important, recuperar les sensacions, els ànims i la mentalitat positiva.

D’aquesta manera m’apunto a dues curses per aquest mes de Setembre: la Camikursa i la Trail Senders del Penedès amb només una setmana de diferència entre elles. Reptes assequibles, amb la motivació a curt termini sense mirar encara més enllà. Em diran com estic i marcaran la ruta de les següents setmanes.

Són curses fetes l’any passat i que em van agradar. Pensava que arribaria en millor estat, inclús plantejant-me la mitja de la Camikursa, però ni de lluny… A fer els 10K en aquesta ocasió lo millor possible, a veure com estic fent una miqueta de muntanya.

Dia de la cursa. Fresca a primera hora. Una mica de rutina abans de sortir de casa que des de Juliol en la darrera cursa no feia. Em ve a buscar en Rubén de Running2life. M’acompanyarà a Sant Cugat per fer fotografies. No va a córrer perquè el crack s’havia cascat 25k el dia anterior fent les V Ermites! #oletu!

Ja al camp de futbol on parteix la carrera. Hi ha molt bon ambient i tinc l’ocasió saludar a alguns coneguts. Surt la mitja, 21k i muntanya que tenen per endavant. Moment d’escalfar i estirar una mica, amb la Regina i en Rachid, dos campions, també com a corredors.

Comencem. Primers tres kms tranquils, planets. Fa calor i es nota molt. Vaig fent. Cap el km 3,5 comença l’ascens, amb calma vaig tirant. Quan ens fiquem pel corriol arriba un punt que no tiro i haig de caminar una mica.

Passem per la Font del Cuscó. Motiva escoltar les gralles, que t’esperen allà dalt i toquen per tu. Seguim corrent i el camí tornar a picar força amunt. Aguanto el que puc, però abans de forçar més acabo caminant també uns metres. Arrenco de nou. Hem trobo el Dani i l’Sting col·laborant amb l’organització de la cursa que em donen una empenta amb els seus ànims.

Toca baixar per un corriol força tècnic. Miro d’anar el més ràpid possible sense córrer tampoc cap risc. Dreta, esquerra, saltirons, derrapades… aconsegueixo fer divertit aquest tram. En acabat, la baixada continua per pista ample i es va molt ràpid. Em deixo anar moltíssim aquí.

Només queda ja els darrers tres kms fins arribar a la meta bastant planers. Vaig prou bé a aquestes alçades de recorregut després de l’ascens. Es nota que en aquesta edició s’ha suprimit la tartera de pujada i això són uns quants minuts i moltes forces que ens estalviem. Les meves cames ho agraeixen, encara que per estat de forma i al ritme que vaig sembla que igualment vaig just.

Així que seguim planejant mantenint un ritme alt. Tot i anar just de forces, fico velocitat de creuer i ja no penso en baixar-la fins el final. I això que aquests darrers kms tenen una mica de tendència a pujar, jo ho noto!. Avanço algun corredor per aquí. I quan queden dos kms atrapo a un altre que va semblant que jo. Em mantinc a prop. Ja a l’últim km canvio de ritme (res de l’altre món!) i l’avanço uns metres. Potser era d’hora per fer-ho i em torni l’avançament, però és que tenia ganes d’apretar més!

Se’m fan llargs els darrers metres. Ja veig el camp de futbol i el Rubén treien fotos als corredors que van arribant. Faig un altre petit canvi per acabar al màxim, sense deixar-me res en les reserves.

Acabo. Content per tornar a fer 10K i una mica de muntanya; poca, però el corriol de pujada i la forta baixada igualment em deixen els turmells tocats alguns dies; es nota la falta d’entrenaments per camins i muntanya en les últimes setmanes. I content també perquè es va recuperant mica en mica l’estat de forma, així com les ganes i la motivació.

Una estona fent la botifarrada, veure arribar la gent de la cursa de 10k i de la mitja i acabar de comentar la jugada. I cap a casa amb una més al sac.

Gran cursa, ben organitzada per la gent de Sant Cugat i Correm per la Terra, que per cert érem uns quants. Segona edició i ja es un clàssic en el calendari. Apuntada a l’agenda per l’any que ve, doncs. Serà per fi la mitja?

Fotos: web/FB de la cursa i Running2Life