Enviat per: David | 29 Octubre 2013

Sentint en Els Pirineus

Temps de vacances, és Agost i tinc tres setmanes lliures. A tot arreu fa calor i hi ha molta gent… Però se’m presenta l’oportunitat de combinar les vacances amb la pràctica de ioga. Una opció ben interessant de per sí i que, a més, em donarà una setmana sencera a la Vall d’Ordino, als Pirineus. És lo ideal, estarem més frescos i molt aïllats del món. Lo que em permetrà descansar, desconnectar i estar en bona tranquil·litat. I jo que hi vaig amb la intenció de trobar un moment per sortir a córrer, em fa especial il·lusió fer-ho per a allà dalt.

1 20130812_140605

L’entorn és espectacular. Un queda meravellat envoltat de la grandesa de les muntanyes, el verd dels interminables arbres, el so dels rius juganers, la serenor dels llacs o estanys i, fins i tot, d’un cel més blau. Bellesa per tot arreu.

Fem una excursió en el segon dia. Una ruta molt maca per camins entre el bosc i la vall fins arribar a un refugi. Així passem el matí. I a mi m’agrada molt, m’encanta aquest passeig per la muntanya. No és complicat recordar el recorregut, per si haig de tornar.

2 20130812_140611

Al cap de dos dies tinc la tarda lliure. És la meva oportunitat per aprofitar i sortir a córrer, hi han moltes ganes. A mitja tarda, sense gaire preparació prèvia, agafo una samarreta de tirants, un jersei fi per si de cas i em calço les bambes.

Des de l’hotel, faig un km caminant perquè és carretera i pica ben amunt, vull començar la ruta quan ja és camí, al igual que l’altre dia, i no quedar-me sense forces al inici.

3 20130812_105955

Ara sí, començo a córrer caminet amunt. Tram que es converteix en frondós i parts de corriol més tècnic. Tot és pendent que puja i en algun moment fort que m’obliga a caminar. Em fico el jersei perquè més lent i havent suat agafo fred.

M’és igual si corro o no i tampoc m’importa la dificultat del recorregut, és un gaudir continuat. Envoltat de natura, el riu m’acompanya constantment i les muntanyes miren des de la immensitat.

Deixo el corriol entre els arbres i surto a la vall. Continua pujant però és més assequible. Novament sense jersei. En un moment em paro a l’anomenada Font Freda a refrescar una mica la gola. També m’agrada la sensació de tocar l’aigua gelada amb les mans, una manera molt directa d’entrar amb contacte amb la muntanya.

4 20130812_112019

Segueixo serpentejant una mica fins el refugi. He trigat menys del que em pensava, però amb cert esforç. M’assec a descansar; bé, aquesta és l’excusa perquè en realitat em dedico a contemplar el camí fet fins aquí, la vall i les muntanyes que s’estenen al meu davant. Impressionant.

6 20130812_123053No massa estona, tampoc. Tinc ganes de seguir corrents, per lo que continuo el camí. Miro de fer la ruta que porta fins l’Estany Blau, encara que les indicacions diuen que és molt llarga.

Estic corrents però cada cop costa més. La pendent va augmentat més i més fins que costa caminar. Veig que és impossible fer tota la ruta, ni un bon tros. Massa llarga, massa difícil i ja és massa tard. Decideixo parar quan porto una hora de recorregut. M’hi estic un moment recuperant, escoltant el vent, sentint l’alçada de les muntanyes. Fins i tot em sembla escoltar un àliga.

5 20130812_122547

Toca tornar. Al principi vaig amb compte perquè aquest tram de baixada és complicat, però a partir d’aquí es pot córrer més. Per la vall em deixo anar completament. Sensacions molt guapes.7 20130812_125525

Arriba un punt que em ve de gust treure’m la samarreta i quedar-me a pit descobert; “a lo Kilian Jornet penso. Vull sentir encara més. Els sons, els colors, l’energia, la força i les vibracions per tot el cos. Sento la meva respiració. Sento el batec del cor. Sembla que van al ritme que marca la muntanya. Hi estic fusionat; em sento viu. Una experiència increïble. Poca estona però de gran intensitat sensitiva, d’interiorització i d’emanació energètica. Vaig somrient sense parar.

8 20130812_123145Deixo la vall i em fico pel corriol de nou, més tècnic i divertit. Tot i la dificultat, el faig encara prou ràpid. Estic tant a gust que surto a la carretera i faig la baixada final a bon ritme. I encara sense samarreta! Però és igual, vaig així fins davant l’hotel.

Acabo ben satisfet. Una gran experiència, molt i molt maca.

9 20130812_120706


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: