Comparteix això:

Després d’uns dies que em costava molt córrer a finals d’Agost i principis de Setembre, moments en els que no hi havia forces, que no era capaç de completar les rutes, que feia molt menys del que volia… Temps de molts dubtes, cert desànim, no puc pensar més enllà d’uns dies ni fer plantejaments ja no a llarg o mitja termini sino que tampoc en els següents dies. No em vull marcar cap fita ni per petita que sigui perquè em sembla que no la podré assolir…

Comparteix això:

Temps de vacances, és Agost i tinc tres setmanes lliures. A tot arreu fa calor i hi ha molta gent… Però se’m presenta l’oportunitat de combinar les vacances amb la pràctica de ioga. Una opció ben interessant de per sí i que, a més, em donarà una setmana sencera a la Vall d’Ordino, als Pirineus. És lo ideal, estarem més frescos i molt aïllats del món. Lo que em permetrà descansar, desconnectar i estar en bona tranquil·litat. I jo que hi vaig amb la intenció de trobar un moment per sortir a córrer, em fa especial il·lusió fer-ho per a allà dalt.

Comparteix això:

Mitjans de Juliol. Dues setmanes després d’haver fet i patit a la Cursa de Torrelavit. Pinta molt atractiva, a la vegada de llarga, amb molta calor, dura… Gairebé 16kms, amb 750 de desnivell positiu. Promet un 80% de corriols i un gran i maco entorn. M’hi apunto. A gaudir-la.

Comparteix això:

Doncs això, que el bloc no està abandonat a l’aventura si no que hi ha hagut una mena de paron estiuenc. Per unes circumstàncies o altres, el vaig deixar aparcat una temporada i des del Juliol que no actualitzava amb cap entrada.

Comparteix això:

Calor, calor i més calor. Aquest seria el resum més senzill i descriptiu de la Cursa de Torrelavit d’enguany. Però no podia ser d’altre manera, s’havia de fer honor a “El Patiment de l’Estiu”!

Comparteix això:

Entrada nova. D’aquelles que agrada escriure no per descriure una ruta, una cursa, una bona sortida, si no per descriures sensacions. Bones sensacions. Perquè després d’uns quants dies he tornat a gaudir. He tornat a sentir.

Comparteix això:

Estava marcada en el calendari des de fa temps. No amb data concreta, però feia molt que li anava al darrera. Sempre ha fet respecte, per falta de nivell, d’entrenaments, del que fos… per lo que mai m’hi apuntava. Així que arribat al punt em veia preparat, ara sí, per  la Cursa de Muntanya del Castell d’Olèrdola.

Comparteix això:

No estava prevista aquesta entrada. Fins ara estaven reservades a les curses o a bones rutes; i avui no s’ha donat ni una cosa ni l’altra. De fet, lo d’avui ho fet vàries vegades. Però m’han vingut tantes ganes d’escriure que no he pogut evitar-ho. Una entrada tal com raja.

Comparteix això:

Un nou Diumenge, una nova cursa. Tornava a fer una mica de muntanya en la 19a edició de la Cursa del Margalló a Olivella.

No cal dir que en tenia moltes ganes i més quan ja era el tercer intent de convocatòria després de dos ajornaments de la cursa. A part de l’atractiu de córrer pel Parc Natural del Garraf, hi volia tornar després de dos anys, el que llavors va ser el meu primer contacte amb la muntanya.

Comparteix això:

Arriba la tercera edició de la Cursa de Maig, una cursa de deu kms que m’agrada molt a Llorenç del Penedès. I com aquest any faré poques curses d’aquesta distància, va acabar sent una de les escollides.

Des de la cursa de Vilafranca, tres mesos enrere, no tornava a plantejar-me aquesta distància com a repte. Des de llavors les meves sortides han anat per altres terrenys i objetius. Així que m’ho agafava amb moltes ganes.