Enviat per: David | 24 Octubre 2013

Cursa dels Poblats Ibèrics

Mitjans de Juliol. Dues setmanes després d’haver fet i patit a la Cursa de Torrelavit. Pinta molt atractiva, a la vegada de llarga, amb molta calor, dura… Gairebé 16kms, amb 750 de desnivell positiu. Promet un 80% de corriols i un gran i maco entorn. M’hi apunto. A gaudir-la.

Poca preparació. Molta calor en els entrenaments. Un intent d’anar a córrer fins Les Gunyoles i fer el circuit curt; bé fins que a la tornada em va donar una pájara important… Em va deixar desanimat, sobre tot perquè em feia pensar que el cos no estava per encarar fites grans.

Dies després surto a rodar. Res de l’altre món, ritme tranquil i recuperar sensacions. Canvi fonamental: portar aigua al damunt per anar-me hidratant pel camí. Això funciona i em permet fer una bona tirada que em torna a animar. Igualment, de cara a la cursa continuo amb certs dubtes…

Arriba el dia. Llevar-se d’hora. Ritual matiner. Quedem tres dels valents de Correm per la Terra, en Dani, en Lluís i jo, per sortir junts des de Vilafranca i anar a Cerdanyola del Vallès on es farà la cursa, un bon passeig pel Parc Natural de Collserola. Arribem bé, amb temps. I ja intuïm per on anirà la cursa. Sí, molta pujada!

poblats4

poblats6

Bon ambient. I algunes incerteses de darrera hora entre els escalfaments i estiraments: em decideixo ficar-me els compressors pels bessons que ja els anava a descartar, però convindran amb tanta pujada. El que sí deixo és el cinturó amb el bidó d’aigua, no hi estic acostumat i em molestarà segur; a més hi ha prou avituallaments. Per acabar, estrenem la nova samarreta de tirants de Correm per la Terra, molt millor ara l’estiu. Ja a la sortida ens trobem amb en Rubén (Running2Life) que coneix aquests indrets i confirma que estarà guapo això.

poblats2

Comencem. Primers metres en pla, on millor no embalar-se. Així tranquil·lament fins el km dos on hi ha ens trobem la primera pujada. És el primer tast de la duresa de la cursa, un corriol amunt on es forma una mica de tap de gent. El ritme baixa, vaig fent.

Després d’un km baixada i recuperar forces, tenim el primer avituallament. I ara sí, al km quatre comença lo fort. Pujada semi-eterna on fico velocitat de creuer (la de pujar una muntanya llastimosament, clar!). Corrents, ni que sigui lent, puc avançar algú que d’altre.

Es surt a una pista ampla, segon avituallament. No puc tirar massa ràpid, tampoc convé amb lo que queda. Cap al km sis torna a picar a munt i corro fins que el meu cor i les meves diuen prou. Acabo l’ascensió caminant. Grans vistes aquí dalt. Portem poc més de sis kms, i queda tot un món per endavant.

Toca baixada per un corriol rapidet. De tant en tant toca saltar alguna branca, res fora de lo habitual. Lo divertit bé quan no són branques si no troncs travessats al camí, i en alguns has de trepitjar al damunt per passar-los i d’altres t’has d’acotar per passar-los per sota. Una autèntica gimcana que em provoca riure mentre jugo baixant.

poblats5

Així sortim de nou a una pista ample per seguir descendint que les trobem per lligar els diferents corriols. Una estona per recuperar una mica, que ja cal.

Passat el km nou, ens trobem amb un nou ascens, ja amb les cames força trinxades, però encara puc tirar, encara que arribi al primer descans sense alè. Segueix una bona pujada on toca caminar una mica. Tot seguit, després de deu km i mig, una forta baixada i pista de descens fins al darrer avituallament.

Aquí de un altre corriol de pujada, ben empinada. Faig bona part caminant, buff.., les cames i el cor no donen per a més. Un cop a dalt, km tretze, a baixar agafant velocitat per pista que es converteix en un llarg corriol on saltant un tronc em sembla que els dos bessons estan a punt de petar a la vegada mentre estic encara a l’aire. Uns segons de dubtes però aguanten i arribem al pla.

Recta llarga, interminable. No puc anar massa ràpid ni sabent que ja queda poc. Girem a l’esquerra i passem la línia de meta amb les forces justes. 1h51m, més o menys el que calculava.

Ha costat però tinc la satisfacció d’haver-la fet i acabar-la, sobre tot veient el perfil. El recorregut ha sigut guapíssim, a la vegada que exigent, i la calor s’ha pogut suportar. I malgrat la duresa de la ruta, l’he pogut gaudir.

poblats3

Una estona compartint amb els companys de viatge. I tornem a casa amb una nova cursa a la motxilla i una guapa samarreta de regal!

Així tanquem la temporada, fa massa calor com per fer curses a l’estiu. Ja fins Setembre!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: