Cursa de Maig de Llorenç del Penedès

Arriba la tercera edició de la Cursa de Maig, una cursa de deu kms que m’agrada molt a Llorenç del Penedès. I com aquest any faré poques curses d’aquesta distància, va acabar sent una de les escollides.

Des de la cursa de Vilafranca, tres mesos enrere, no tornava a plantejar-me aquesta distància com a repte. Des de llavors les meves sortides han anat per altres terrenys i objetius. Així que m’ho agafava amb moltes ganes.

L’objetiu no era res de l’altre món: mirar de tornar a baixar un altre cop de cinquanta minuts en els deu kms, per tercera cursa seguida mirant de sentint-me lo més a gust possible. Inclús poder fer marca personal pensant que és una ruta planera i que ara estic en millor estat de forma. Crec que és possible, una bona oportunitat. Esperava (recordava) molt pla on poder mantenir un bon ritme, encara que la realitat em va dir que no era ben bé com havia pensat…

Així que a disfrutar de la cursa.

La setmana prèvia de preparació no va ser la ideal. Bé, molta preparació no hi va haver, per no dir més aviat poca… Repassem: el Diumenge anterior van suspendre la Cursa del Margalló i es fa una sortida alternativa sota la pluja. Quilometratge i duresa molt més gran, acabant esgotat i alguna que d’altra articulació tocada. El Dilluns no estava ni per gimnàs ni per córrer, en aquests casos aprofito per fer la sessió de ioga setmanal. Dimarts estic una mica millor, però es cel·lebra el Diabòlic a Vilafranca; cap activitat, fora de la pirotècnica, doncs. En principi, el Dimecres era per sortir a córrer i fer algunes sèries de velocitat com entrenament de cara a la cursa; al ser festiu, no em fico despertador i dormo com no ho havia fet en molts mesos; em prenc el dia de descans i d’acabar de recuperar. Em calia i em va anar molt bé. Dijous començava nova rutina al gimnàs i tocava cames; fer cames ja de per sí em pot deixar més d’un dia amb els quadríceps, melucs o zona pèlvica tocats, començant nova rutina, doncs… Encara que estava així, el Divendres vaig fer spinning, convenia fer algo de cardio abans de la cursa. I Dissabte tot el dia en curs de ioga, amb les cames encara algo tocades.

El Diumenge em vaig llevar a punt, amb les cames acabades de recuperar, just per la cursa. Però, com es pot veure, sense cap entrenament específic per la mateixa. Així que porto tres mesos sense córrer 10K o entrenant velocitat. Al final, ho confio tot en la millora de fons que he tingut darrerament i que espero em permeti apretar el ritme.

Arribo a Llorenç. Dorsal, hidratar-se, estirar. Fa un bon dia i sembla que la temperatura és bona per córrer.

Algo d’escalfament donant algunes voltes a la Rambla Marinada. Començant molt lentament, al trot. Fent-ho progressiu, cada cop més ràpid. Així també ja trenco a suar. Me n’adono que no vaig sobrat; hi ha fons, però em costa el moviment o la mecànica de portar un ritme molt més ràpid per falta d’entrenament o no estar habituat. Però bé, “només” són deu kms i en tinc ganes. Ja em planto a la sortida.

Comença la cursa. Vaig tranquil, en grup, sense accelerar encara que la gent tiri alegrament cap endavant. Primer km per dins el poble acabant rambla avall. Surt un gran km, el que al final serà el més ràpid de la cursa, lo que em sorprèn perque no he apretat gens. Hi ha algun metre de difèrencia entre el cartell del primer km i el que em surt al rellotge, és poquet i no li dono importància.

Segueixo controlant, rambla amunt i alguns carrers encara pel poble per cumplir amb el segon km. Ara la diferència ja és d’uns vuitanta metres menys del que em marca el rellotge. Decideixo no preocupar-me i me’n fio del garmin per controlar els parcials.

El fet de sortir controlant el ritme em permet avançar gent durant la cursa amb certa facilitat. Ja que no puc tirar a tope durant deu kms, em continua valent no crispar-me al principi, perque es s’acaba pagant. Hi ha gent que en el segon km ja esbufega, clar indicatiu de triar un ritme no massa idoni. Quan el ritme inicial és el teu, encara sembli que sigui lent, sobre tot respecte els demés, i no segueixes l’inèrcia de la força de la sortida després és molt més fàcil mantenir aquest ritme, principalment perque és el teu i no pagues sobreesforços. A més, encara queda cursa i alguna que d’altre pujadeta.

Es fa un carreró i es surt durant un tram del poble. Fent una pujadeta que en acabat abandones girant de nou cap a la rambla. Abans d’arrabar-hi s’indica que els que fan la cursa de 3K passin per meta i que els que fan la de 10K girin a la dreta. Troç de bona baixada per on acabarà la cursa, doncs. Un final fàcil i sé que puc arribar-hi fort. Km tres i el promig és justet per fer un sots-cinquanta.

Més carrers per dins el poble i, aproximadement en el km quatre, es gira en una rotonda cap a l’esquerra per sortir on per fi trobem camí. Em sento còmode aquí i segueixo avançant gent. Cada cop costa més, clar, perque les distàncies a retallar són més grans i el ritme que porten els que avançar és millor.

Tendència de pujada en aquest tram, es nota que costa algo més mantenir el mateix ritme. Tram guapo, per això, de camí, vinyes, més envoltat de naturalesa.

Passat els cinc kms hi ha un repetjó bo per començar tot seguit uns quants metres de tendència a la baixada. Tornem a l’asfalt. Em pensava que hi havia més camí, però al final serà un setanta per cent d’asfalt.

Bon ritme, em sento còmode rodant en aquest moment. Bones sensacions. Hi ha un noi a uns metres davant meu que porta un ritme similar i em serveix de referència. Fins arribar al km sis, on hi ha l’avituallament i frena una mica. Girem a l’esquerra en la mateixa rotonda d’abans ficant-nos un moment pel poble. L’avanço i mira de seguir-me. Mantinc el ritme, tram de sentir-me a gust. Girem de nou a l’esquerra on la tendència és una mica de pujada i li trec uns metres.

Arribo al km set, han sortit dos kms bastant rapidets aquests últims. La diferència amb el rellotge continua estant entre vuitanta i noranta metres menys des del principi. Faig un dreta esquerra bastant seguit i em trobo un altre reptjó bo carretera amunt. Em fico per camí i em diuen que ja és baixada. Miro enrera i a aquell noi li trec tranquil·lament uns cinquanta metres, lo que em fa dubtar si vaig massa ràpid perque abans anàvem iguals. Encara queda una mica i ho podria pagar si fos així.

Bona baixada i tram per recuperar però tampoc accelero gaire. No és massa estona, de seguida em trobo un fort repetjó en el km vuit. Intento mantenir el ritme, que no decaigui massa en aquest tram, i ho aconsegueixo. Surt un km més lent però tampoc amb molta diferència. Sí que noto que després d’aquests metres les cames em pesen i el Sol, d’aquells de justícia, estava apretant fent passar molta calor. No està sent tan fàcil. Em continua sortint un promig per fer un sots-cinquanta.

Deixem el camí i tornem a sortir a l’asfalt cap a l’esquerra. Tram avall seguint unes cones durant uns dos-cents metres per després pujar per l’altre banda. Cartell de nou km i la diferència continua igual amb el rellotge. Difícilment es compensarà al final, assumeixo que no faré els deu kms. A més, quan acabo em surten encara uns altres cent metres menys. Mirant el track a posteriori, en aquest punt, km nou, la cursa queda retallada respecte la traçada oficial uns cinquanta metres, que amunt i avall poden suposar els cent metres que falten en el darrer km.

Bé, segueixo amunt seguint les cones però ara el tram s’allarga fins uns cinc-cents metres de pujadeta. Sé que és el darrer esforç. Giro a l’esquerra per començar la baixada final. Accelero i em deixo anar. El carrer es fa llarg, al final són també uns cinc-cents metres. No arribo a sprintar però en aquest tram final vaig molt ràpid. Just abans d’arribar avanço la llebre que ficava la cursa per fer els cinquanta minuts. Ara! I perque va molt frenada, quan en tota la cursa l’he vista poc i sempre força davant meu. Això també em fa pensar que també s’ha guiat pel ritme del rellotge i no pels cartells i s’ha topat amb menys recorregut amb lo que arribaria per sota dels quaranta-nou minuts.

Amb un ritme força elevat i sostingut per acabar, passo la línia de meta de la millor manera. Al final 9,82K en 48’47”. No la considero, per tant, la meva millor marca en els 10K perque no són pas pocs metres els que falten. Calculo que segurament hagués fet uns trenta o quaranta segons més.

Quan surto a córrer no m’importa gens la distància que faig, si més o menys metres. Però, en aquest cas concret, és un tipus de cursa (la de 10K) que permet fer comparacions de temps o marca entre les que vagis corrent. Poques ocasions tinc de fer-ho.

De totes maneres, estic content perquè ha sortit igualment una bona marca, per sota dels cinquanta minuts com m’havia proposat, baixant en uns sis minuts el crono de l’any passat i sense cap mena d’entrenament previ per aconseguir-ho. I, sobre tot, quan el circuit, sense tenir gran desnivell, era més exigent de lo esperat amb varis repetjons i pujadetes que feien difícil mantenir el mateix ritme alt.

També perquè, encara que hi ha més asfalt del dessitjat i es passa vàries vegades per la rambla, la trobo ben entretinguda. M’agrada molt.

L’organtizació novament fantàstica en aquesta tercera edició. Bon tracte i servei. Amb obsequis (samarreta guapa), sorteig i esmorçar a la rambla.

Tres edicions i tres participacions. Espero tornar-hi més vegades!

Fotos: Carme Feliu (via FB)